Més de 17.000 nenes estan en risc de patir mutilació genital a l'Estat
Els experts aposten per desmuntar els falsos mites al voltant d'aquesta pràctica
Més de 17.000 nenes estan en risc de patir una mutilació genital a l'estat espanyol, principalment menors amb familiars que procedeixen d'ètnies de països de l'Àfrica subsahariana, del Pròxim Orient i d'Àsia que són sotmeses a aquest costum molt arrelat i motivat per pressions socials, culturals i històriques.
Aquestes són algunes de les dades amb què treballa la Unió d'Associacions Familiars (UNAF), que organitza aquest dijous unes jornades internacionals sobre aquesta pràctiques en col·laboració amb l'Unicef i l'obra social La Caixa, amb motiu de la celebració demà del Dia Mundial de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina (MGF). "Ni són totes les que estan, ni estan totes les que són", ha assenyalat Neus Crespo, responsable del programa d'intervenció i prevenció en MGF de l'UNAF, en fer aquesta estimació de nenes en risc. De fet, ha reconegut que no es coneix amb precisió el nombre de nenes que resideixen a Espanya i a les quals ja se'ls podrien haver extirpat parcialment o totalment els òrgans genitals.
A l'Estat les ablacions, en qualsevol de les seves formes, constitueixen un delicte de lesions en el Codi Penal, però a més a més el 2005 es va aprovar una llei que persegueix aquesta pràctica extraterritorialment, és a dir, quan es practiqui a l'estranger i els autors o les persones implicades es trobin en territori espanyol.
Tres comunitats compten amb protocols per actuar davant de la MGF –Catalunya, Aragó i Navarra–, després de l'aparició dels primers casos, però a més el 13 de gener el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar establir-ne un de comú per evitar que les famílies africanes residents a Espanya la cometin contra les seves filles quan viatgen als seus països d'origen.
"En els centres sanitaris espanyols –explica Crespo– ja fa anys que estan detectant aquesta pràctica. Els metges fan un part de lesions i ho denuncien, però la clau per eradicar aquesta barbàrie és la prevenció, evitar que succeeixi a força d'explicar a les dones i mares les conseqüències i que vegin que moltes de les raons i els mites en els quals se sustenten per defensar-ho són erronis". És fals, tal com diu la portaveu de l'UNAF, que sigui obligatori en la religió musulmana. Al contrari, l'Alcorà diu que cal tenir cura de les nenes i l'islam prohibeix la tortura. També és fals que l'ablació faci que la dona tingui més fills perquè, segons argumenten les associacions, tallar els genitals pot provocar parts més complicats, amb més risc per a la vida de la mare i el nadó, i fins i tot pot produir problemes per tenir descendència.
"Es veuen parts amb més índex de cesàries, també amb més morts de fetus i amb patiment i morts de dones perquè quan mutiles aquesta zona la part elàstica, el canal del part, no és tan flexible, i per tant hi ha més retenció fetal", comenta Crespo.
A més a més, segons ha assenyalat Fatumata Djau, presidenta de la Comissió Nacional per a l'Abandonament de Pràctiques Nocives a Guinea Bissau, les nenes que viuen en aquestes ètnies i no són sotmeses a aquesta pràctica no es casen i una dona que no es casa no sobreviu.
La clau per combatre l'ablació està en la prevenció, i en la formació i escolarització de les dones i mares, que "estimen les seves filles". "Aquesta pràctica –subratlla Crespo– és una barbaritat, però les persones que la practiquen no són unes bàrbares". Són mares que no tenen estudis, que no relacionen la pràctica amb les seves demolidores conseqüències, segons Fatumata, que va patir l'ablació. Ella, però, no ho ha consentit amb les seves filles: "Jo dubto que la meva mare m'hagués mutilat si hagués sabut què eren aquestes pràctiques", ha comentat.
Els programes que les diferents ONG desenvolupen en els països on es realitzen aquestes mutilacions han fet que el risc que una nena les pateixi sigui ara un terç més baix que fa trenta anys. No obstant això, si aquest treball no es manté, 192 milions de nenes podrien ser mutilades fins a l'any 2050.
No hay comentarios:
Publicar un comentario