LA RESILÈNCIA

1. La resiliència és la capacitat d’una persona de passar per una situació difícil i sortir-ne enfortit. Té, com tot, una part genètica, però es pot educar des de ben petits.

2. El bon tracte en aquestes primeres edats és fonamental per transmetre resiliència als fills, i la clau és sempre l’estima, demostrar als nostres fills que els estimem profundament.

3. L’estima inclou un ús correcte del llenguatge: provem de parlar als nostres fills amb un llenguatge positiu, no feridor.

4. La mort dels avis pot ser, en molts casos, una primera situació autènticament difícil per a molts infants. Cal tractar-la amb naturalitat i ajudar els nostres fills a afrontar-la.

5. En general, sempre educarem millor la resiliència si som capaços d’explicar les adversitats als fills, i sabem fer-ho amb tranquil·litat i sinceritat.

6. La sobreprotecció no ajuda els nostres fills a ser resilients. Cuidar, donar afecte i estimar no és sinònim de sobreprotegir.

7. La participació dels fills en activitats socials i de solidaritat té una relació directa amb la seva capacitat de ser resilients, perquè, sovint, els ajuda a trobar un sentit a la vida.

8. També hi ajuda fer activitats que reforcin els vincles familiars. Provem de fer coses junts, tota la família.

9. Donar paraules als fills perquè expliquin els problemes que tenen, ajudar a definir-los a i a entendre’ls, és fonamental perquè sàpiguen superar-los.

10. Davant d’un problema, hi ha sempre una part positiva que només es veu quan se surt del problema. Ensenyem els nostres fills a veure-la.