Lew Vygostki

Va néixer l'any 1896 i va morir al 1934.
La seva definició de joc: és una activitat necessària per als ésser humans i de gran importància en l'esfera social, és una eina útil per motores o afectives. Aquesta activitat d'ha de fer de gust sense cap mena d'obligació i amb el temps i l'espai necessaris.
Vigotski considera que el joc constitueix de tres zones:
· Zona de desenvolupament real: la capacitat de resoldre problemas sense cap ajuda.
· Zona de desenvolupament potencial : és la capacitat de resoldre problemas amb l'ajuda d'un adult o d'un company més capaç
· Zona de desenvolupament  pròxim: la distància que l'infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris.

Jean Piaget 

Va néixer l'any 1896 i va morir al 1980.

Psicòleg suís.

Va descriure el desenvolupament intelectual i el va dividir en quatre estadis:

1r període: Intel•ligència sensoriomotriu. (dos primers anys de vida)
Aquest períodes es caracteritza per tres moments fonamentals: Al principi només hi ha actes reflexos que es basen en tendències instintives. Els reflexos es van perfeccionant i generalitzant. Després, els reflexos s’organitzen en hàbits i la percepció esdevé discriminatòria. El moviment i la percepció es coordinen i ja és capaç d’agafar els objectes que percep ( prensió). Més tard, apareix la intel•ligència pràctica o sensoriomotriu que s’aplica a manipular objectes. S’anomena així perquè només utilitza percepcions i moviments coordinats entre ells, això vol dir que no hi ha paraules ni conceptes; hi ha intel•ligència però no hi ha pensament.
- Per al nen de menys d’un any no existeixen objectes permanents, això vol dir que si se li ensenya un objecte i aquest s’amaga, el nen no l’intentarà buscar, només plorarà. El segon any adquirirà la noció de què els objectes són permanents i serà capaç d’anar a buscar l’objecte amagat; també aprendrà la noció de causalitat. 
- Al principi no hi ha en el nen cap distinció entre el seu món interior i el món exterior. Però quan el nen comença a percebre un espai únic al seu entorn, el seu cos no és sinó un cos més i és capaç de distingir entre el “dintre” (del seu cos) i el “fora” (en l’espai). Així el nen supera el seu radical egocentrisme, encara que és un egocentrisme sens “ego”, i se situa en el món.
2n període: Representació pre-oparativa. (de dos a sis anys)
Imitant els adults, el nen aprèn el llenguatge. El llenguatge li permet fer intercanvis verbals amb els altres i en interioritzar la paraula sorgeix el pensament com a diàleg amb si mateix. Així sorgeixen dos nous móns, el món social i el món interior. Encara que el nen segueix sent egocèntric perquè assimila totes les seves experiències del món al model del seu món interior.
Les característiques del pensament infantil són:
- L’animisme, tendeix a concebre les coses com si fossin vives i dotades d’intencions. Exemple: Els núvols es mouen per dur la pluja. La nit és un gran núvol negre que tapa el cel perquè dormim.
- Artificialisme, totes les coses han estat construïdes per l’home o per alguna activitat que actua semblant als homes. Exemple: Qui ha fet la lluna?
- Causalitat, és amarada d’elements morals. Exemple: Els vaixells suren perquè han de surar.
- Els “Per què?” dels nens són desconcertants per als adults, perquè pregunten per la causa eficient i la finalitat. Exemple: Per què surt la lluna a la nit? Un nen podria respondre, “Surt a la nit per il•luminar els camins” o “ No surt de dia perquè ja hi ha el sol”. 
3r període: Operacions concretes. (de set a onze anys)
El nen esdevé capaç d’una certa “lògica” amb el començament de l’edat escolar i la conquesta de l’ús de la raó. Adquireix la capacitat de fer operacions mentals, que són concretes: opera amb objectes que puguin ser percebuts i manipulats. El nen pensa “amb els ulls i les mans”. Aquesta possibilitat de les operacions ve donada per la reversibilitat, que es basa en la possibilitat d’invertir l’operació. Exemple: Amb una pastilla de plastilina pot fer una bola, com que la bola pesa tant com la pastilla pot tornar a fer una pastilla amb la bola. Abans dels set anys, el nen creu que s’ha modificat la quantitat de matèria, pes i volum. Amb set anys, admet la constància de la matèria. Amb nou anys, admet la conservació del pes i amb 11 anys, admet la conservació del volum. Un nen de set anys no és capaç de resoldre un problema del mateix tipus a nivell verbal sense la presència de l’objecte. Aquesta reversibilitat es manifesta a nivell social com a reciprocitat, ja que el nen es converteix en cooperatiu ja que és capaç de posar-se en el punt de vista dels altres, superant l’egocentrisme anterior.
4t període: Operacions formals. (des dels dotze anys)
A partir d’aquest moment ja és possible fer operacions no concretes, que són aquelles que no requereixen el recolzament de la percepció o de la manipulació sinó que es realitzen a un nivell verbal o conceptual. El pensament s’allibera del real-present i penetra en el camp de la reflexió, les teories i les hipòtesis. L’adolescent s’interessa per tots els problemes no actuals, sense cap relació amb les realitats viscudes diàriament o que anticipen situacions futures del món, sovint són quimèriques. Tenen facilitat per elaborar teories abstractes. La intel•ligència formal assenyala l’arrencada del pensament. Però existeix un egocentrisme intel•lectual de l’adolescència que es manifesta amb la creença en l’infinit poder de la reflexió, com si el món s’hagués de sotmetre als sistemes i no els sistemes a la realitat. Posteriorment, l’egocentrisme metafísic troba la seva correcció en una reconciliació entre el pensament formal i la realitat; l’equilibri s’assoleix quan la reflexió comprèn que la seva funció no és de contradir, sinó d’interpretar l’experiència.

Sigmund Freud

Va nñeixer l'any 1856 i va morir al 1939.

Parlava del joc com un procés intern  de natualesa emocional; en aquest sentit, el vinvulava a l'expressió dels instints i, més concretament, a l'instint del plaer.

Així doncs, el joc és l'expressió de sentiments insconcients, també reconeic que el joc compleix la funció d'expressar sentiments reprimits pel nen en el procés educatiu i que el seu joc està influït pel desig de ser una persona adulta i de voler ser com ella ( metge,bomber,pare...)

Édouard Claparède

Va néixer l'any 1873 i va morir al 1940.

Va definir el joc com una actitud diferent de l'organisme davant de la realidad. La definició de joc ve donada per qui juga i per la manera que té d'interaccionar amb l'entorn. La clau del joc és el component de ficiió, la manera de definir la relació del subjecte amb la realidad en aquest context concret.

Així doncs, el joc es converteix en el refugi on el compleixen el seus desitjos, el seus anhels de jugar amb allò prohibit o de jugar com una persona gran.